Molts accidents de trànsit ocorren en horari laboral, ja que moltes persones utilitzen el cotxe o la moto, fins i tot la bicicleta, per anar a treballar o tornar del treball. També hi ha molts treballs que impliquen haver de desplaçar-se contínuament, fins i tot amb vehicles o motocicletes de lloguer si el treballador ha de viatjar a altres ciutats per motius laborals.
Els accidents de trànsit en horari laboral ocorren sobretot a les ciutats, on es donen molts més desplaçaments per motius professionals.
En l’àmbit laboral el denominat accident in itinere és aquell accident de trànsit que li ocorre a un treballador en el trajecte que va des del seu domicili fins al seu lloc de treball i a l’inrevés, en el trajecte de tornada del seu treball al seu domicili, sempre que no s’hagi modificat l’itinerari per alguna causa aliena al treball. En tots els sentits s’assimila a un accident laboral, perquè implica la necessitat de desplaçar-se del treballador per motius del seu treball.
Cal tenir en compte, no obstant això, que no tots els accidents de trànsit laborals són in itinere, ni tampoc tots els accidents in itinere són de trànsit. Però el que és clar és que tots els accidents in itinere es consideren laborals si es donen les circumstàncies que ja hem esmentat.
Es considera també accidenti in itinere el que patim mentre estem treballant perquè conduir formi part del nostre treball, com és el cas dels camioners, els taxistes o els comercials que han de desplaçar-se a les visites.
En l’àmbit de la responsabilitat civil, és necessari, igual que en qualsevol un altre accident, que la responsabilitat del mateix recaigui en un tercer, ja que si la culpa del sinistre és nostra no podrem reclamar cap indemnització.
Si per contra, patim un accident de trànsit i la culpa acreditada és de l’altre conductor, i patim danys materials i personals, podrem reclamar la indemnització que ens correspongui a conseqüència del mateix.
Depenent del tipus d’accident que hàgim sofert i la gravetat del mateix, és possible que hàgim d’agafar una baixa laboral, és a dir, que les lesions que hàgim sofert ens incapacitin per realitzar la nostra activitat professional, sobretot en accidents amb grans lesions.
En aquests casos serà la mútua laboral normalment qui s’encarregui de controlar aquesta baixa laboral i fer el seguiment de la mateixa.
En determinades ocasions ens trobem lesionats per accidents de trànsit que malgrat no estar incapacitats en major o menor mesura, renuncien a demanar la baixa laboral per motius professionals, o l’agafen uns pocs dies i es veuen forçats a demanar l’alta ràpidament. Aquesta situació s’ha multiplicat des del començament de la crisi, per la por de molts lesionats a perdre els seus llocs de treball, fins i tot quan clarament no estaven en condicions de treballar.
En el cas de tenir baixa laboral per accident de trànsit, la indemnització a reclamar aquest període tindrà en compte tal circumstància, per considerar-se aquests dies, segons el nou Barem de Trànsit, com a perjudici personal particular en grau de moderat, i per cada dia de baixa laboral s’abonaran 67,96 euros/dia.
A més dels dies de perjudici personal particular que es tindran en compte mentre estiguem de baixa, la resta del període que estiguem en tractament per a la curació de les nostres lesions també han de computar-se, el mateix que si no tenim baixa i tot el període és curatiu.
En aquest cas aquests dies es consideren com a perjudici personal bàsic i segons la Taula 3 del Barem d’Indemnitzacions per lesions temporals, s’indemnitzen a 39,20 euros/dia.
Un dubte que sempre se suscita en els accidents de trànsit in itinere és decidir on fer la rehabilitació que necessito per guarir-me, i es plantegen dues opcions:
Segons el Conveni d’Assistència Sanitària entre centres mèdics i asseguradores, els accidents de trànsit que siguin laborals deuen tractar-se preferentment als centres amb càrrec a les assegurances d’automòbil, i en teoria podríem anar a un d’aquests centres en lloc d’un concertat amb la mútua laboral.
No obstant això, en els últims temps les mútues laborals insisteixen i pressionen perquè aquests lesionats es tractin en la mútua, i això és així perquè les mútues laborals quan ens donen l’alta mèdica és molt difícil que ens reconeguin seqüeles, perquè a més tornar al treball amb seqüeles reconegudes implica deixar la porta oberta al treballador per demanar canvis de lloc, o per exemple demanar noves baixes per recaiguda, la qual cosa a les mútues no els interessa.
Per això realitzar la rehabilitació a través de la mútua d’accidents o a través d’un centre concertat amb l’ assegurança (sempre que no sigui dels “abonats” a les companyies) és una decisió complicada perquè ambdues institucions (mútua laboral i companyia asseguradora) tracten que l’alta mèdica es produeixi al més aviat possible i que la factura sanitària també sigui el menor possible, com a ens privats que són.
A MF Advocats tenim acords de col•laboració amb els millors centres rehabilitadors on en primer lloc, s’ocuparan de donar-vos el tractament adequat a les vostres lesions, us faran un seguiment del procés amb totes les garanties sempre tenint en compte que el primer son els pacients.
No dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres, us assessorarem sobre els passos a seguir i us facilitarem totes les gestions per tal que no us hagueu d’ocupar de res.
Iván Muñoz Flores · Abogado, colegiado ICAG 3565.
Socio director de MF Advocats, despacho especializado en responsabilidad civil y seguro con oficinas en Girona y Blanes. Vocal por Cataluña en la junta directiva de ANAVA-RC y miembro de ADEVI, ADAVIAC y de la Asociación Española de Abogados Especializados en Responsabilidad Civil y Seguro. Representa exclusivamente a víctimas de accidentes; nunca a compañías aseguradoras.
El teu despatx d’advocats experts en accidents a Girona i Blanes, et tramitarem totes les gestions extrajudicials que calguin per arribar a un acord que satisfaci les teves expectatives.
Copyright © 2026 MF Advocats | Desenvolupat per JDM
Usted tuvo un accidente. Reclamó a la aseguradora del otro conductor. Semanas después le llega una carta con una cifra: 3.000 euros, pongamos. Usted la considera baja porque sus lesiones fueron peores de lo que ese papel refleja, así que la rechaza y acude al juzgado.
Y entonces, en el juicio, la compañía dice algo que no había dicho nunca: que el accidente fue culpa suya.
Esa maniobra acaba de quedarse sin recorrido. El Tribunal Supremo ha resuelto, en su Sentencia 718/2026, de 11 de mayo, que la aseguradora que hace una oferta sin poner pegas a su responsabilidad no puede después, en el pleito, sacarse de la manga una culpa que calló cuando tocaba.
Antes de poder demandar a una aseguradora por un accidente de tráfico hay que reclamarle por escrito. Es un requisito legal: sin ese paso previo, el juzgado ni siquiera admite la demanda.
A partir de ahí, la compañía tiene tres meses y solo dos caminos, según el artículo 7 de la Ley sobre responsabilidad civil y seguro en la circulación de vehículos a motor:
Son dos vías excluyentes y la compañía elige. Esa elección, dice ahora el Supremo, tiene consecuencias.
Si quiere entender bien este trámite previo, lo explicamos en detalle en nuestro artículo sobre la reclamación previa.
Un ciclista circulaba por la acera cuando chocó con un coche que salía de un garaje. Resultó lesionado y reclamó.
La aseguradora se tomó sus tres meses, encargó su propio informe médico y emitió una oferta motivada de poco más de 3.600 euros. El único motivo de discrepancia que puso por escrito fue la valoración de las lesiones: su perito calculaba menos días de curación que el médico del lesionado. Ni una palabra sobre quién tuvo la culpa.
El ciclista rechazó la oferta y demandó pidiendo más de 29.000 euros. Y fue entonces, ya en el juicio, cuando la compañía alegó por primera vez que la culpa había sido exclusivamente del ciclista por ir por la acera, y subsidiariamente que había culpa compartida.
Funcionó. El juzgado desestimó la demanda entera y la Audiencia Provincial confirmó. El ciclista se quedó sin nada.
El Supremo ha dado la vuelta a ese resultado apoyándose en un principio antiguo y de sentido común: nadie puede ir contra sus propios actos. Si usted genera en otra persona una confianza razonable con su comportamiento, no puede después comportarse como si aquello nunca hubiera ocurrido.
La oferta motivada no es una propuesta amistosa que la compañía lance a ver si cuela. Es la respuesta que la ley le obliga a dar cuando considera acreditada la responsabilidad, después de tres meses para investigar. Por eso vincula.
El razonamiento tiene una lógica difícil de rebatir. Si la aseguradora hubiera pensado de verdad que la culpa era del ciclista, tenía a su disposición el otro camino: la respuesta motivada, rechazando la reclamación y explicando por qué. Eligió ofrecer. Y al ofrecer, aceptó que se daban las condiciones para indemnizar.
El Supremo subraya además un detalle que desarma la excusa habitual: que el ciclista circulara por la acera era un dato verificable desde el primer momento. No apareció después. La compañía pudo alegarlo en su día y no lo hizo.
Porque cambia el terreno de juego. Hasta ahora era frecuente que una compañía ofreciera una cantidad baja discutiendo solo las lesiones y, si el perjudicado no se conformaba, apareciera en el juicio con una batería de argumentos nuevos sobre la culpa. El perjudicado que rechazaba una oferta jugándose la valoración médica se encontraba de pronto discutiendo algo completamente distinto, y a veces perdiéndolo todo.
Esto es especialmente relevante en los casos en los que la compañía suele apoyarse en la conducta de la víctima: atropellos a peatones, ciclistas, patinetes y accidentes de moto.
A partir de esta sentencia, si la oferta no mencionó ni la culpa de usted ni una reducción por culpa compartida, el juicio debe limitarse a discutir cuánto vale su lesión. No si le corresponde cobrar.
Dicho de otro modo: rechazar una oferta baja es ahora bastante menos arriesgado de lo que era.
No sería honesto venderle esto como una garantía absoluta. El Supremo admite que la aseguradora pueda desligarse de su oferta en dos situaciones, y en ambas le corresponde a ella probarlo:
Lo que no la ampara es su propia desidia. Si pudo averiguarlo en esos tres meses y no lo hizo, el argumento llega tarde.
La oferta motivada ha dejado de ser un trámite sin consecuencias para la aseguradora. Ahora es una postura que la compromete, y eso juega a favor de quien ha sufrido el accidente.
Si tiene sobre la mesa una oferta de su compañía y no sabe si aceptarla, revisarla no le cuesta nada. Cuéntenos su caso y le diremos con franqueza qué recorrido tiene.
Resolución comentada: Tribunal Supremo, Sala de lo Civil, Sentencia 718/2026, de 11 de mayo (ECLI:ES:TS:2026:2100, ROJ: STS 2100/2026, recurso 8174/2021, ponente Raquel Blázquez Martín). Texto íntegro en el buscador del CENDOJ.
Iván Muñoz Flores · Abogado, colegiado ICAG 3565.
Socio director de MF Advocats, despacho especializado en responsabilidad civil y seguro con oficinas en Girona y Blanes. Vocal por Cataluña en la junta directiva de ANAVA-RC y miembro de ADEVI, ADAVIAC y de la Asociación Española de Abogados Especializados en Responsabilidad Civil y Seguro. Representa exclusivamente a víctimas de accidentes; nunca a compañías aseguradoras.
Utilizamos cookies y tecnologías similares para almacenar o acceder a información del dispositivo. Tu consentimiento nos permite tratar datos como el comportamiento de navegación o identificadores únicos en este sitio. No dar el consentimiento, o retirarlo, puede afectar negativamente a algunas funciones del sitio.