investimentos-imoveis-660×330
 |  In , ,

El Tribunal Constitucional estableix finalment el criteri respecte les plusvàlues

El Tribunal Constitucional ha dictat una recent sentència amb data 11 de maig, que encara no ha sigut publicada al BOE, en la qual declara inconstitucionals i nuls determinats articles de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, en relació a la plusvàlua, però únicament en determinats supòsits, que són aquells en els quals s’han produït situacions en les quals no ha existit un increment de valor en la transmissió. Aquesta sentència sobre plusvàlues segueix la mateixa línia d’una altra anterior del mateix Tribunal que es referia al territori foral de Guipuzkoa, i de la qual us havíem parlat anteriorment https://mfadvocats.com/tribunal-constitucional-anul%C2%B7la-la-plusvalua-municipal-la-venta-dimmobles-amb-perdues/, si bé la importància d’aquesta nova sentència es que ja és aplicable a tot l’àmbit nacional. Tal com indica la sentència, l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys (conegut com a plusvàlua) no és, amb caràcter general, inconstitucional. Tan sols ho és en “aquells supòsits en els quals se sotmet a tributació situacions inexpresivas de capacitat econòmica, això és, aquelles que no presenten augment del valor del terreny al moment de la transmissió”. En aquest sentit, ha estat declarada inconstitucional la seva aplicació a determinats casos, que són aquells en els quals l’immoble no ha experimentat un increment de valor per la seva transmissió. Hem de tenir present que la nostra Llei d’Hisendes Locals, en el seu article 104 estableix que aquest impost grava l’increment de valor que experimentin els immobles, que es posa de manifest a conseqüència de la seva transmissió. No obstant això, a l’hora de realitzar el càlcul de l’impost, es té en compte el valor cadastral del sòl i el nombre d’anys que hàgim tingut el bé i es multiplica per un coeficient, de manera que el resultat és sempre a pagar. No obstant això, no sempre el fet d’haver estat titular d’un terreny durant un període de temps ha suposat automàticament un increment de valor del mateix. Existeixen transmissions, valgui com a exemple moltes que han tingut lloc amb motiu de la crisi dels últims anys, en les quals el valor de venda ha estat inferior al valor de compra. També en les dacions en pagament o execucions d’hipoteca, ja que el valor de transmissió de l’immoble sol baixar de forma substancial. Si bé per als casos de dació en pagament o execució hipotecària ja s’havia establert una exempció del pagament d’aquest impost en el Reial decret-Llei 8/2014, de 4 de juliol, aquesta no beneficia a tots els immobles. Segones residències, locals o oficines han hagut de pagar l’impost, encara que la transmissió s’hagi produït per no pagar la hipoteca, ja que el Reial decret empara únicament a l’habitatge habitual i no en tots els casos. Cal tenir en compte que el termini de prescripció, és a dir, el termini en el que podem reclamar la devolució del pagat per aquest impost, es en cas que la transmissió s’hagi produït en els darrers 4 anys. Si és anterior, estaria prescrit. Pel que fa a les herències i donacions, un altre dubte freqüent que s’està manifestant és la possibilitat de reclamar en aquells casos en què el pagament de la plusvàlua es degui a una herència o donació. Val a dir que, en aquests casos, cal tenir en compte les mateixes regles que si es produeix una compravenda, i hem de fixar-nos en el valor que figura en l’escriptura adquisició de l’habitatge i en el valor que se li ha donat en la de transmissió, ja que aquests valors seran el que determinin si podem a reclamar. En qualsevol cas, en la situació actual, no podem deixar d’efectuar el pagament, encara que reclamem després la seva devolució. Podem trobar-nos en l’escenari que s’estableixi un protocol de reclamació unificat per a tots els Ajuntaments per a contribuents que reuneixin els requisits que consistirà en un escrit de sol·licitud de l’import abonat, d’acord amb aquesta sentència. A MF Advocats recomanem la reclamació de la plusvàlua. Serà indispensable que un advocat estudiï si es reuneixen els requisits i realitzi la reclamació en el seu nom. Consulti’ns! A MF Advocats li gestionarem el procés des de l’inici fins al final.  

Audio
 |  In

El Tribunal Constitucional anul·la la plusvàlua municipal en la venta d’immobles amb pèrdues

  El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucional diversos articles de la norma foral del País Basc sobre l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana a Guipúscoa, en entendre que va contra el principi de capacitat econòmica tributar per aquest impost quan la venta de l’immoble s’ha realitzat amb pèrdues. http://www.abogacia.es/2017/02/17/el-tribunal-constitucional-anula-la-plusvalia-municipal-en-la-venta-de-inmuebles-con-perdidas/ Però, que es la plusvàlua i qui l’ha de pagar? A partir de la transmissió de la propietat d’un immoble o de la constitució o transmissió de drets reals sobre immobles (per exemple un usdefruit), s’ha de pagar l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, també conegut com plusvàlua. En el cas de la venda d’una propietat (pis, plaça d’aparcament, traster, botiga, casa, etc.) ha de pagar l’impost la persona, empresa o entitat que ven, per l’increment del valor que ha experimentat el terreny mentre n’ha estat propietària. Si el transmissor o venedor és una persona física no resident a Espanya, l’obligat al pagament serà l’adquirent. En el cas d’herència o donació, és el nou propietari qui ha de pagar l’impost. El Ministeri d’Hisenda modificarà l’Impost sobre l’Increment del Valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut com plusvàlua municipal, després que el Tribunal Constitucional (TC) anul·lés el tribut en els casos de les vendes d’immobles sense guanys o pèrdues, segons van confirmar fonts del departament de Cristóbal Montoro. Fonts d’Hisenda assenyalen que, de moment, afecta únicament a la Diputació Foral de Guipúscoa, però confirma que modificarà la norma estatal sobre això, que és exactament igual que la que regeix a la Diputació Foral. A partir de diferents Sentències de Tribunals Superiors de Justícia Autonòmics, que declaren la no obligatorietat de pagar l’impost de increment de valors de terrenys de naturalesa urbana quan el contribuent té una pèrdua producte de la venda d’un immoble, s’obre un nou escenari de demandes judicials contra els Ajuntaments que han liquidat aquest impost en cas de vendes d’immobles per menys diners del seu preu d’adquisició. Per entendre aquesta situació imaginem un contribuent que va comprar un immoble per 250.000 € i que a causa de la crisis immobiliària el transmet per 150.000 €. Econòmicament té una pèrdua (que podrà compensar amb beneficis dels propers quatre anys al seu IRPF), però fiscalment, i a efectes de la plusvàlua municipal, té un suposat benefici. Per tant, l´Ajuntament li liquida una plusvàlua municipal en base al valor cadastral de l’immoble (que, per cert també han augmentat després de les últimes revisions del Cadastre) aplicant uns coeficients que incrementin el valor en funció dels anys des que s´era propietari d´aquest immoble transmès. Imaginem que paga 5.000 € de plusvàlua municipal. On és la capacitat econòmica que demostra aquest contribuent perquè l´Ajuntament li liquidi la plusvàlua municipal? Recordem que per pagar un impost s´ha de demostrar capacitat econòmica en base l´article 31 de la Constitució Espanyola i en aquest cas passa tot el contrari, hi ha una disminució econòmica. En base a l´argumentat, diferents Tribunals de Justícia arreu de l´Estat Espanyol han plantejat diverses qüestions d´inconstitucionalitat sobre aquest impost al Tribunal Constitucional, que estan encara pendents de resoldre´s. Si finalment es declara que en cas d´experimentar una pèrdua per la venda d´un immoble NO es pot liquidar aquest impost perquè es vulnera el principi de capacitat econòmica, els contribuents que SÍ el van pagar en els últims quatre anys no prescrits podrien reclamar l´impost indegudament liquidat pels respectius Ajuntaments, més els corresponents interessos moratoris. En conseqüència, i l´espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre les tres qüestions plantejades i la seva inconstitucionalitat, podem estar davant un nou front de litigis, aquest cop no contra una mala praxi de les entitats financeres sinó contra una mala praxi de la pròpia administració local.