Advocats experts en dret bancari Girona
 |  In , , , ,

Novetats en les reclamacions per despeses hipotecàries

Avui 28/02/2018 heu sentit a parlar del conflicte entre entitats bancàries i consumidors que torna a omplir les pàgines dels diaris i telenotícies i que fa temps que porta cua, que no es altre que les despeses de formalització dels préstecs hipotecaris. Els bancs en el seu moment van obligar els consumidors a assumir les despeses de constitució de les hipoteques quan era el banc és el que els havia de pagar en la seva majoria. De quines despeses hipotecàries estem parlant? Factura del Registre de Propietat per a la inscripció de la hipoteca. Factura de la notaria corresponent a l’escriptura del préstec hipotecari. Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats al que es trobi subjecte l’escriptura hipotecària. Factura de la gestoria si la seva gestió era a petició del banc. Factura de taxació de l’immoble. Hem de tenir en compte que no és rellevant que el préstec hipotecari estigui pagat o no, es pot reclamar qualsevol tipus d’hipoteca. Les úniques condicions que influiran en la quantitat a rebre són l’any de constitució de la hipoteca i la ubicació de l’immoble ja que l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats varia segons la Comunitat Autònoma. La Sentència del 23 de desembre del 2015 del Tribunal Suprem va considerar nul·les les clàusules relatives a les despeses d’obertura de les hipoteques per considerar-les abusives, obligant al banc a restituir les quantitats doncs solament li beneficien a ell. Si bé la sentència fa referència específica a les hipoteques de l’entitat BBVA, la veritat és que en la pràctica totes les entitats bancàries compten amb clàusules molt similars i en totes es pot sol·licitar la nul·litat. Fruït d’aquest sentència, i amb l’aplicació posterior de la mateixa pels tribunals, va sorgir una disparitat de criteris molt gran en funció del territori. Aquest fet va portar a que es formulessin recursos de cassació al Tribunal Suprem dels quals, avui 28 de febrer de 2018, hem tingut notícies no del tot positives ja que el que hi havia en disputa per clarificar el criteri era Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats al que es trobi subjecte l’escriptura hipotecària, que suposa un gruix molt important del total de la transacció (actualment l’ITPAJD suposa el 10% del valor de compravenda de l’immoble i en termes globals de les despeses hipotecàries suposa un 75% del total a poder recuperar). La nota de la Sala Primera del Tribunal Suprem anunciant la sentència es prou clarificadora de quines son les intencions de l’alt Tribunal. Amb la finalitat de recuperar els diners, la principal acció a exercitar als tribunals és la nul·litat de les clàusules abusives. Les accions de nul·litat exercitades són imprescriptibles, és a dir, no caduquen; per això no és rellevant que el contracte de préstec segueixi vigent o estigui ja amortitzat. Així, la situació actual que tenim es que davant d’una demanda per despeses hipotecàries, a Girona, el Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Girona, que es el jutjat únic especialitzat per entendre d’aquests assumptes a la provincia de Girona, està considerant el següent: Impost d’Actes Jurídics Documentats. La nota de la Sala Civil d’avui 28/02/2018 i la posterior sentència creiem que no suposarà cap canvi en el criteri del jutjat, ja que aquest estava resolent que els obligats a pagar aquests impostos son els consumidors, en base a l’article 68 del Reial Decret que regula el Reglament de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, i per tant, aquests impostos seran a càrrec del consumidor. Despeses del registre de propietat. El Jutjat considera que en base al Reial Decret 1427/1989, els drets del Registrador es pagaran per aquell a favor dels quals s’inscriguin els drets, i per tant són les entitats bancàries les que han de fer-se càrrec d’aquestes despeses. Despeses del notari. El Jutge considera que el pagament dels aranzels del Notari regulats al Reial Decret 1426/1989 han de ser abonats a parts iguals. La base es la consideració que son ambdues les parts interessades en l’elevació a públic de l’escriptura. Despeses de gestoria. El Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Girona considera en tots els casos que les entitats bancàries son qui han de provar que han donat la informació deguda als consumidors per la seva condició, tal i com diu l’article 85 de la Llei General de Defensa dels Consumidors i Usuaris. El consumidor tenia dret a triar junt amb el banc la gestoria a qui encomanar l’encàrrec, o també podia refusar fer-ho a la que designés l’entitat bancària. Així, el jutge sentencia que aquestes despeses han de ser abonades pels bancs ja que van imposar al consumidor la seva gestió. Despeses de taxació. El jutjat està considerant que qui té interès en saber el valor de la finca es el banc, per constituir el dret d’hipoteca. A semblança amb les despeses de gestoria, el jutge considera que les entitats bancàries decidien sense permetre al client participar de l’elecció l’empresa taxadora. En definitiva, i a l’espera de tenir el text de la sentència a les nostres mans, aquesta no suposa en cap cas que no tinguem dret a recuperar uns diners que son nostres i que val la pena recuperar per ser una quantitat prou important. Consulteu-nos sense cap mena de compromís per recuperar allò pagat de més. La visita es gratuïta i us explicarem la nostra formula de pagament que en la majoria de casos us suposarà no haver de pagar res pels nostres serveis. Podeu contactar amb nosaltres aquí, al telèfon 644726282 o bé al correu electrònic info@mfadvocats  

investimentos-imoveis-660×330
 |  In , , ,

El Tribunal Suprem accelera la resolució per les clàusules IRPH

Just quan ens trobem en plena marea per les hipoteques amb clàusules sòl, en les quals des de la creació del jutjat únic provincial estem trobant que aquests jutjats estan començant a entrar en col•lapse per moments, la Sala civil del Tribunal Suprem ha respost a un recurs de cassació sobre nul•litat de la clàusula IRPH, d’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris d’un préstec hipotecari. S’ha anunciat en una providència del 28 de juny de 2017, en què s’acorda donar tractament preferent al recurs, donada la litigiositat que està generant, així com l’Acord sobre composició i funcionament de la Sala primera, en què s’acorda alterar l’ordre cronològic dels recursos que revelin la necessitat d’atendre amb rapidesa la funció unificadora que correspon al Tribunal Suprem. Rebem aquesta providència amb bones perspectives per als consumidors, principalment per aquells que estan afectats per una clàusula IRPH en les seves hipoteques, que podran veure el final a les seves reclamacions històriques per procedir a l’anul•lació de l’índex hipotecari IRPH i a la devolució dels interessos abonats de més durant la vida de la hipoteca. Entenem que l’índex IRPH és opac i manipulable per part de les entitats bancàries, que van promocionar l’ IRPH com un índex molt més estable que l’Euribor i que faria que els hipotecantes s’acabessin beneficiant de millors tipus d’interès, la qual cosa ha resultat ser just al contrari. La solució seria la que molts tribunals estan trobant en les seves sentències, que no és una altra que optar per l’índex substitutori que reflecteixen les escriptures d’hipoteca, que no és un altre que l’Euribor. La seva nul•litat podria ser un nou revés per a les entitats bancàries, ja que podria provocar noves provisions de fons per a les entitats bancàries quan encara no han sortit de la problemàtica de les clàusules sòl. Els càlculs parlen de més d’1 milió d’hipoteques afectades pel IRPH en tota Espanya, dels quals a Catalunya hi ha 300.000 hipoteques afectades. La Agència Catalana del Consum (ACC) va demanar a la Universitat Pompeu Fabra un informe sobre l’índex IRPH en el qual es recomana canviar aquest índex per l’euríbor. Esperem que el Tribunal Suprem dicti una sentència que unifiqui la jurisprudència, ja que són moltes les sentències que han declarat la nul•litat del IRPH, però amb diferent solució. Sou un dels afectats per una clàusula IRPH? Contacteu amb nosaltres i us assessorarem per recuperar allò que heu pagat de més i per obtenir un índex de referència de la vostra hipoteca més just.

home-167734_960_720
 |  In , , , , ,

Anàlisi del Reial Decret del govern de mesures urgents de protecció dels consumidors en matèria de clàusules sòl

Finalment, el govern va publicar el passat dissabte el famós Reial Decret de mesures urgents «de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl«, text del qual podeu trobar pitjant aquí. El mateix dia en el qual el Govern va aprovar definitivament el Reial Decret amb el qual es creava un sistema extrajudicial per solucionar de forma ràpida les devolucions del cobrat de més per aquest concepte, la majoria de bancs espanyols van obtenir guanys significatius en la borsa. Es casualitat? Nosaltres creiem que no, en absolut. Tot seguit, us fem un resum d’aquells temes més controvertits del text. Com informaran els bancs als seus clients? El text és ambigu quant a les obligacions dels bancs a l’hora d’avisar als seus clients amb CLÀUSULA SÒL en les seves hipoteques, o que les haguessin tingut en algun moment. De fet, l’article 3 no aclareix aquest punt: “Les entitats de crèdit hauran de garantir que aquest sistema de reclamació és conegut per tots els consumidors que tinguessin incloses clàusula sòl en el seu préstec hipotecari.” Com ho faran? Encara que l’article anterior no és gens concret, la disposició addicional primera aclareix les seves obligacions. Els bancs hauran d’informar de les possibilitats de reclamar i de l’existència d’una oficina de gestió per resoldre aquesta qüestió a les seves pàgines webs i a totes les seves oficines. Així, el text no obliga a utilitzar altres mètodes com l’enviament de cartes a tots els afectats, tal i com estipulava l’esborrany del Reial Decret. Què passa si el banc considera que no ha de retornar res? Bàsicament, res, i aquí ve la gran trampa del Reial Decret. L’entitat bancària guanya temps mentre es realitza el tràmit de la reclamació extrajudicial i abans que el client pugui anar a judici. El Reial Decret-Llei no estableix cap tipus de sanció ni obligació cap a les entitats bancàries que no formulin la oferta. Encara que el text estableix que aquest mecanisme és obligatori per a les entitats, no ho és en realitat. Només estan obligats a iniciar el tràmit, però no pas a fer oferta o a pagar. Davant d’una reclamació, els bancs tenen tres opcions: Si consideren que han de retornar allò cobrat de més, enviaran al client el càlcul inclosos interessos de demora i si aquest l’aprova i li paguen, s’acaba el procediment de forma satisfactòria. En aquest cas, poden pactar devolucions d’un altre tipus, com minorant el que queda per pagar de la hipoteca o oferint altres productes, que haurà de valorar econòmicament i el client haurà d’acceptar per separat i de forma manuscrita. Si consideren que les seves clàusules no van ser abusives (com és el cas del Banc Sabadell, per exemple) poden respondre justificant per què creuen que no ho són d’abusives. Per tant, no inclouran el càlcul, perquè consideren que no hi han cobrat de més. Aquesta comunicació posaria fi al procediment i el client podria anar a judici. En aquest cas, no hauran de fer el càlcul d’allò a retornar. Aquí la banca va pressionar molt per no haver de fer-ho, i no facilitar la feina als consumidors que descontents, volguessin anar als tribunals. No fer res. Encara que aquesta possibilitat no està establerta de forma explícita, sí ho està que el tràmit de tres mesos finalitza si el banc no dóna resposta a una reclamació. Això sí, durant aquests tres mesos, mentre està a l’espera, el consumidor no pot acudir als tribunals. Així, si els bancs volen evitar retornar les quantitats cobrades per aquest procediment, com sembla que determinades entitats volen fer per no considerar-les abusives les seves clàusules, el que suposa el Reial Decret Llei es que les entitats guanyin temps. En total, quatre mesos des de la publicació del Reial Decret. El mes que els dóna el Govern entitats per engegar el procediment i l’oficina per atendre aquestes reclamacions, i els tres mesos de termini per tramitar-les. Quines hipoteques estan afectades? La norma no exclou hipoteques ja pagades ni dóna dates des de les quals s’aplica. Això sí, parla que afectarà a determinades hipoteques que inclouen clàusules sòl. Com sabem si estem afectats? La norma, en la seva exposició de motius, remet a la sentència del Tribunal Suprem, centrades en la falta de transparència i d’informació sobre els efectes de les mateixes clàusules. Amb la finalitat de determinar si la clàusula sòl està inclosa en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reial Decret Llei, es consideren com a criteris a destacar, entre d’altres, els establerts en la citada sentència del Tribunal Suprem núm. 241/2013: la creació de l’aparença d’un contracte de préstec a interès variable en el qual les oscil·lacions a la baixa de l’índex de referència, repercutiran en una disminució del preu del diner; la falta d’informació suficient que es tracta d’un element definitori de l’objecte principal del contracte; la creació de l’aparença que el sòl té com a contraprestació la fixació d’un sostre; la seva eventual ubicació entre una aclaparant quantitat de dades entre els quals queden emmascarades i que dilueixen l’atenció del consumidor; l’absència de simulacions d’escenaris diversos, relacionats amb el comportament raonablement previsible del tipus d’interès al moment de contractar, en fase precontractual; la inexistència d’advertiment previ clar i comprensible sobre el cost comparatiu amb altres productes de la pròpia entitat. En el procediment extrajudicial, seran els propis bancs els qui valorin si les seves hipoteques entren en aquests paràmetres. Si el client va als tribunals, serà el jutge el que ho decideixi. Qui formarà part de l’òrgan de seguiment? De moment, no es coneixen els detalls. El Govern haurà de desenvolupar ara la seva composició i funcions. L’única cosa que deixa clar el document que va entrar en vigor ahir avui és que comptarà amb la participació de representants dels consumidors (alguns, com FACUA, ja han avançat que no hi participaran)  i de l’advocacia, però no sabem ni quants ni en quin percentatge ni com seran triats. Haurà d’emetre un informe semestral sobre el seguiment i control de l’aplicació d’aquest mètode de reclamació. Encara que el text no

Advocats experts en dret bancari Girona
 |  In , , ,

El TJUE ha fallat a favor de la retroactivitat total de les clàusules sòl. Els consumidors guanyen!

Aquest cop, i trencant la dita, «La Banca no gana». Avui dia 21 de desembre de 2016, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ens ha dut una grata sorpresa i ha fallat a favor dels consumidors declarant la nul·litat de les clàusules sòl, en considerar que la devolució de les quantitats cobrades en excés s’havien de restituir amb caràcter retroactiu, és a dir, des de la signatura de la hipoteca. Us havíem parlat sobre el tema i us havíem dit que avui era el dia. https://mfadvocats.com/els-consumidors-guanyen-tjue-ha-fallat-al-seu-favor-respecte-les-clausules-sol-hipotecaries/ El TJUE en un comunicat publicat aquest mateix matí afirmava que “La jurisprudència espanyola que limita en el temps els efectes de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl contingudes en els contractes de préstec hipotecari a Espanya és incompatible amb el Dret de la Unió”. El Tribunal europeu considera incompleta i insuficient la protecció als consumidors, que no van ser informats degudament, incomplint-se els controls d’inclusió i transparència fixats per la legislació sobre la clàusula sòl inserida en els seus préstecs amb garantia hipotecària, oferint d’aquesta forma tot tipus de garanties davant la reclamació judicial per recuperar les quantitats pagades en excés. El referit òrgan jurisdiccional defensa que les conseqüències pròpies de la declaració de abusivitat d’una clàusula es la restitució de la situació prèvia a la subscripció de la mateixa, havent per tant de retornar les quantitats abonades de més a totes les persones que haguessin subscrit préstecs hipotecaris que continguessin la polèmica clàusula. Des de MF Advocats us havíem vingut informant al respecte, i darrerament no érem gaire optimistes respecte del pronunciament del TJUE, que se separa una de les conclusions de l’Advocat General, que al més de Juliol en una sorprenent i indignant interpretació dels fets, va argumentar que de declarar-se la retroactivitat es podia posar en perill l’estabilitat bancària i per extensió del sistema financer, un argument prou buit i irreal des del punt de vista jurídic. El TJUE ha optar per fer complir literalment la llei, i així ho fonamenta dient que “La declaració judicial del caràcter abusiu d’una clàusula ha de tenir com a conseqüència el restabliment de la situació en la qual es trobaria el consumidor de no haver existit aquesta clàusula”. Això suposa en definitiva que tots els afectats que tinguin una clàusula sòl en la seva hipoteca han de reclamar judicialment perquè quedi eliminada la mateixa i poder recuperar així els diners abonats en excés des de l’inici del préstec. Els Jutjats i Tribunals del nostre país porten un temps suspenent les sentències per conèixer el pronunciament del TJUE, tal i com us havíem informat en anteriors entrades d’aquest blog. Després d’aquest pronunciament, que dóna la raó als ciutadans, no hi ha dubte algun, la nul·litat no es limita i els jutges exigiran als bancs la devolució de tot l’import abonat de més per la clàusula sòl. A MF Advocats sempre hem defensat la retroactivitat de la clàusula sòl per ser l’únic pronunciament compatible amb la legislació vigent i amb la realitat econòmica i social del moment. Ara es el moment. Posa’t en contacte amb nosaltres, som especialistes en dret bancari. Estudiarem el teu cas amb deteniment, analitzant la teva hipoteca, quant has pagat de més i quan pots recuperar sense cap mena de compromís.

mortgage-149882_960_720
 |  In , ,

Nova polèmica respecte els préstecs hipotecaris: les despeses de formalització.

Quan encara no hem paït la sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013, ni les seves conseqüències jurídiques de les quals us vam parlar en el nostre darrer post (https://mfadvocats.com/data-clau-pels-afectats-per-clausules-sol-2112-hi-haura-sentencia-del-tjue/), de nou les hipoteques ens porten sorpreses en quant a abusos comesos per les entitats bancàries. La polèmica clàusula sòl ja no és l’única condició declarada pels tribunals com a abusiva per al consumidor. Darrerament haureu sentit a parlar d’un altre front que torna a omplir les pàgines dels diaris i telenotícies, que no es altre que les despeses de formalització dels préstecs hipotecaris. Els bancs van obligar els consumidors a assumir les despeses de constitució de les hipoteques quan era el banc és el que els havia de pagar. De quines despeses hipotecàries estem parlant? Factura del Registre de Propietat per a la inscripció de la hipoteca. Factura de la notaria corresponent a l’escriptura del préstec hipotecari. Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats al que es trobi subjecte l’escriptura hipotecària. Factura de la gestoria si la seva gestió era a petició del banc. Factura de taxació de l’immoble. Per que us pugueu fer una idea, podem estar parlant d’imports mitjans d’entre 2000 i 4000 euros aproximadament en funció de la hipoteca, la quantitat i la Comunitat Autònoma on s’hagi signat, partint de preus de mercats mitjans. Hem de tenir en compte que no és rellevant que el préstec hipotecari estigui pagat o no, es pot reclamar qualsevol tipus d’hipoteca. Les úniques condicions que influiran en la quantitat a rebre són l’any de constitució de la hipoteca i la ubicació de l’immoble ja que l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats varia segons la Comunitat Autònoma. La Sentència del 23 de desembre del 2015 del Tribunal Suprem va considerar nul·les les clàusules relatives a les despeses d’obertura de les hipoteques per considerar-les abusives, obligant al banc a restituir les quantitats doncs solament li beneficien a ell. Si bé la sentència fa referència específica a les hipoteques del BBVA, la veritat és que en la pràctica totes les entitats bancàries compten amb clàusules molt similars i en totes es pot sol·licitar la nul·litat. Els clients van contractar una hipoteca i van pagar les despeses de constitució com alguna cosa natural, sense saber que no els corresponia fer-ho. Amb l’agreujant, que molts, a més, han estat pagant de més o segueixen fent-ho sense ser conscients que el banc està vulnerant els seus drets com a consumidor en aplicar-los la clàusula sòl. Amb la finalitat de recuperar els diners, la principal acció a exercitar als tribunals és la nul·litat de les clàusules abusives. Les accions de nul·litat exercitades són imprescriptibles, és a dir, no caduquen; per això no és rellevant que el contracte de préstec segueixi vigent o estigui ja amortitzat. De la mateixa manera que succeeix amb la clàusula sòl, el consumidor ha d’instar els tribunals per aconseguir la nul·litat de les clàusules de formalització de la hipoteca. Consulteu-nos sense cap mena de compromís per recuperar allò pagat de més.

 |  In , , ,

Data clau pels afectats per clàusules sòl: el 21/12 hi haurà sentència del TJUE.

El proper 21 de desembre serà un dia clau per als hipotecats afectats per les clàusules sòl ja que es farà pública la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). I la incògnita és si el Tribunal es posarà de part dels hipotecats dictaminant la retroactivitat total de les clàusules sòl o si donarà la raó als bancs, tal com va fer l’Advocat General del TJUE. Els advocats esperem que la sentència del tribunal sigui favorable per als afectats. No obstant això, el dictamen preliminar de l’Advocat General del TJUE va ser contrari a aplicar la retroactivitat total. En concret, l’Advocat General, el dictamen del qual no és vinculant a l’hora que el TJUE elabori la seva sentència, va limitar la retroactivitat de les clàusules sòl i, per tant, es va posicionar a favor de la banca. Comparteix la tesi del Tribunal Suprem que abonar tots aquests diners suposaria un “trastorn econòmic” per a les entitats financeres i tindria un impacte molt negatiu en la solvència del sector bancari, forçant un nou rescat amb diners públics. Al nostra parer aquest argument és més econòmic que jurídic i no es pot mantenir en un moment en el qual la banca ha superat els test d’estrès amb escreix. Queda l’esperança que els components del TJUE es limitin a aplicar la Llei vigent. La decisió de l’Advocat General contrasta amb l’informe de la Comissió Europea (CE) que va elaborar el passat mes d’octubre de 2015 a càrrec del TJUE per conèixer la seva opinió. I la CE va defensar la retroactivitat total de les clàusules sòl declarades nul·les en sentència judicial si va haver-hi mala praxi en la seva comercialització. Esperem que els jutges que formen el tribunal deixin de costat els arguments polítics i econòmics i es limitin exclusivament a aplicar la llei, la qual estableix clarament que la nul·litat d’una clàusula implica deixar sense efectes la mateixa com si mai hagués existit, la qual cosa suposaria restituir les prestacions al moment inicial. Actualment, molts tribunals espanyols ja estan sentenciant a favor de la retroactivitat, i altres processos es troben paralitzats a l’espera del que digui el TJUE per qüestions de prejudicialitat. Esperem una sentència positiva, la qual obriria pas a milers de processos judicials per tal que els afectats puguin recuperar allò pagat de més. No dubteu a consultar-nos sobre el vostre cas concret, l’estudiarem sense cap mena de compromís.

hipoteca-casa-prefabricada
 |  In , ,

Es recomanable fer amortitzacions anticipades dels préstecs hipotecaris?

Una de les principals preocupacions de les famílies sempre es la gestió de la seva economia, i aquí sempre trobem com a problema principal el pagament de la hipoteca. Normalment sorgeix un dubte respecte la hipoteca, que no es altre que la idoneïtat o no d’utilitzar els estalvis per a l’amortització anticipada del préstec hipotecari. Quan aconsegueixes estalviar una certa quantitat de diners, un dels primers desitjos que tenim acostuma a ser el de fer baixar el nostre deute i per tant, pensem en l’amortització d’una part del préstec hipotecari, per aconseguir avançar el seu termini de finalització o reduir les quotes del mateix. No obstant això, abans de realitzar aquesta operació, cal considerar una sèrie d’aspectes per detectar si aquesta és la millor opció o al contrari, es preferible dedicar els estalvis a altres operacions, com pot ser la inversió. Tot seguit us fem un llistat dels principals avantatges i inconvenients que sorgeixen de l’amortització anticipada del préstec hipotecari: Avantatges Aconseguir avançar la finalització del préstec i reduir el nivell d’endeutament amb entitats financeres. Rebaixar deutes sempre es interessant ja que no només estaràs reduint el deute, sinó que a més estaràs incrementant les possibilitats d’obtenir un nou finançament en el futur per realitzar altres operacions, com pagar els estudis dels fills, un cotxe nou, una segona residència. Reduir la influència en l’economia familiar de les variacions en els tipus d’interès. Tots recordem temps no tant llunyans on les economies familiar van trontollar degut a que la majoria de préstecs hipotecaris formalitzats ho són a un tipus d’interès variable. En l’actualitat els tipus d’interès, i concretament el de l’índex de referència, l’Euribor, es troben a mínims històrics. Això suposa que els interessos que s’estan pagant en l’actualitat són mínims. Es de preveure que en un futur no excessivament llunyà els tipus d’interès tornin a pujar, i per tant, cal estar a l’aguait de si existeixen previsions que es pugui produir un increment en el tipus d’interès de referència. En aquest cas caldria reduir el préstec tot el possible. Inconvenients  Reducció dels beneficis fiscals. En cas que hagis adquirit el teu habitatge abans de l’any 2013 i decideixis amortitzar part del teu deute, o la seva totalitat, has de tenir present que això suposarà una reducció dels teus beneficis fiscals en la declaració de l’IRPF. No cobrir altres deutes amb un tipus d’interès més alt. Els préstecs hipotecaris tenen uns tipus d’interès molt més baixos que no pas els préstecs personals. Es per això que es recomanable que, si a més de la hipoteca tens altres deutes, com siguin préstecs personals o deutes a través de targetes de crèdit, serà preferible que amortitzis primer aquests últims, ja que els interessos poden arribar a ser deu vegades superiors com a mínim. Pagament de comissions d’amortització anticipada del préstec hipotecari. En cas que calgui fer front a una comissió per cancel·lació total o parcial de la hipoteca, caldrà analitzar si realment és aconsellable reduir la hipoteca o en canvi fer front a les quotes conforme als terminis establerts. Normalment es tracta de comissions en tants per cent, i també en moltes ocasions es tractarà de clàusules de dubtosa transparència on ens voldran fer pagar més del que diu la llei. Per tot això, us recomanem que busqueu assessorament especialitzat abans de fer aquestes operacions. No dubteu a consultar-nos!