El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucional diversos articles de la norma foral del País Basc sobre l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana a Guipúscoa, en entendre que va contra el principi de capacitat econòmica tributar per aquest impost quan la venta de l’immoble s’ha realitzat amb pèrdues. http://www.abogacia.es/2017/02/17/el-tribunal-constitucional-anula-la-plusvalia-municipal-en-la-venta-de-inmuebles-con-perdidas/

Però, que es la plusvàlua i qui l’ha de pagar?

A partir de la transmissió de la propietat d’un immoble o de la constitució o transmissió de drets reals sobre immobles (per exemple un usdefruit), s’ha de pagar l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, també conegut com plusvàlua.

En el cas de la venda d’una propietat (pis, plaça d’aparcament, traster, botiga, casa, etc.) ha de pagar l’impost la persona, empresa o entitat que ven, per l’increment del valor que ha experimentat el terreny mentre n’ha estat propietària. Si el transmissor o venedor és una persona física no resident a Espanya, l’obligat al pagament serà l’adquirent.

En el cas d’herència o donació, és el nou propietari qui ha de pagar l’impost.

El Ministeri d’Hisenda modificarà l’Impost sobre l’Increment del Valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut com plusvàlua municipal, després que el Tribunal Constitucional (TC) anul·lés el tribut en els casos de les vendes d’immobles sense guanys o pèrdues, segons van confirmar fonts del departament de Cristóbal Montoro.

Fonts d’Hisenda assenyalen que, de moment, afecta únicament a la Diputació Foral de Guipúscoa, però confirma que modificarà la norma estatal sobre això, que és exactament igual que la que regeix a la Diputació Foral.

A partir de diferents Sentències de Tribunals Superiors de Justícia Autonòmics, que declaren la no obligatorietat de pagar l’impost de increment de valors de terrenys de naturalesa urbana quan el contribuent té una pèrdua producte de la venda d’un immoble, s’obre un nou escenari de demandes judicials contra els Ajuntaments que han liquidat aquest impost en cas de vendes d’immobles per menys diners del seu preu d’adquisició.

Per entendre aquesta situació imaginem un contribuent que va comprar un immoble per 250.000 € i que a causa de la crisis immobiliària el transmet per 150.000 €. Econòmicament té una pèrdua (que podrà compensar amb beneficis dels propers quatre anys al seu IRPF), però fiscalment, i a efectes de la plusvàlua municipal, té un suposat benefici.

Per tant, l´Ajuntament li liquida una plusvàlua municipal en base al valor cadastral de l’immoble (que, per cert també han augmentat després de les últimes revisions del Cadastre) aplicant uns coeficients que incrementin el valor en funció dels anys des que s´era propietari d´aquest immoble transmès. Imaginem que paga 5.000 € de plusvàlua municipal. On és la capacitat econòmica que demostra aquest contribuent perquè l´Ajuntament li liquidi la plusvàlua municipal? Recordem que per pagar un impost s´ha de demostrar capacitat econòmica en base l´article 31 de la Constitució Espanyola i en aquest cas passa tot el contrari, hi ha una disminució econòmica.

En base a l´argumentat, diferents Tribunals de Justícia arreu de l´Estat Espanyol han plantejat diverses qüestions d´inconstitucionalitat sobre aquest impost al Tribunal Constitucional, que estan encara pendents de resoldre´s. Si finalment es declara que en cas d´experimentar una pèrdua per la venda d´un immoble NO es pot liquidar aquest impost perquè es vulnera el principi de capacitat econòmica, els contribuents que SÍ el van pagar en els últims quatre anys no prescrits podrien reclamar l´impost indegudament liquidat pels respectius Ajuntaments, més els corresponents interessos moratoris.

En conseqüència, i l´espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre les tres qüestions plantejades i la seva inconstitucionalitat, podem estar davant un nou front de litigis, aquest cop no contra una mala praxi de les entitats financeres sinó contra una mala praxi de la pròpia administració local.