Passem a analitzar el que estableix la Sentència del Tribunal Suprem de 21 de juny de 2016 sobre aquest tema en un sòrdid cas on un exmarit és condemnat per diversos delictes, entre ells el detenció il·legal i el de descobriment i revelació de secrets que és sobre el qual centrarem aquesta anàlisi. L’article 197 del Codi Penal és un precepte conté diverses conductes en una complexa redacció i sanciona en primer lloc “ el que s’apoderi dels papers, cartes, missatges de correu electrònic o qualssevol altres documents o efectes personals d’una altra persona, a qui interceptés les comunicacions d’un altre i a qui utilitzés artificis tècnics d’escolta, transmissió, enregistrament o reproducció del so o la imatge o de qualsevol altre senyal de comunicació, en tots els casos sense el seu consentiment i amb la finalitat de descobrir els seus secrets o vulnerar la seva intimitat. Es tracta de conductes diferents que no precisen que l’autor arribi a aconseguir la finalitat perseguida. En els dos primers casos requereix no obstant això un acte d’apoderament o d’intercepció efectius, mentre que en el supòsit d’utilització d’artificis n’hi ha prou amb la creació del perill que suposa el seu ús amb les finalitats expressades per a la consumació de la infracció penal. També sanciona “a qui, sense estar autoritzat, s’apoderi, en perjudici de tercer, de dades reservades de caràcter personal o familiar d’un altre, que es trobin registrats en fitxers o suports informàtics, electrònics o telemàtics, o en qualsevol altre tipus d’arxiu o registre públic o privat, així com a qui simplement accedeixi a ells per qualsevol mitjà sense estar autoritzat i a qui els alteri o utilitzi en perjudici del titular de les dades o d’un tercer”. En el cas sentenciat pel Tribunal, es considera provat que “l’acusat va agafar el mòbil de la seva ex emmanillada per a aconseguir més informació i coneixement de la relació íntima que aquesta havia començat amb un tercer i després d’accionar-lo, al no tenir activada cap contrasenya o número PIN, va començar a llegir en veu alta els missatges conservats en dit terminal”. Estableix la STS de la Sala Segona de 21 de juny de 2016 que tal conducta integra el tipus de l’ article 197.1 CP argumentant que “la versatilitat tecnològica que han aconseguit els telèfons mòbils els converteix en eines indispensables en la vida quotidiana amb funcions múltiples, tant d’emmagatzematge de dades com de comunicació amb tercers, susceptibles d’afectar no només el secret a les comunicacions sinó també als drets a l’honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge, i fins i tot a la protecció de dades personals, la qual cosa implica que el paràmetre de control a projectar sobre la conducta d’accés a aquest instrument hagi de ser especialment rigorós”. Per tant, queda patent llavors que les converses mantingudes amb el nostre terminal telefònic en l’àmbit de la privacitat personal i que la seva vulneració constitueix un delicte penat pel Codi Penal. Contacteu-nos en cas d’haver patit una violació d’intimitat.