pexels-photo-1153964
 |  In , , , ,

Agafar el telèfon d’algú per a llegir les seves converses de Whatsapp constitueix un delicte?

Passem a analitzar el que estableix la Sentència del Tribunal Suprem de 21 de juny de 2016 sobre aquest tema en un sòrdid cas on un exmarit és condemnat per diversos delictes, entre ells el detenció il·legal i el de descobriment i revelació de secrets que és sobre el qual centrarem aquesta anàlisi. L’article 197 del Codi Penal és un precepte conté diverses conductes en una complexa redacció i sanciona en primer lloc “ el que s’apoderi dels papers, cartes, missatges de correu electrònic o qualssevol altres documents o efectes personals d’una altra persona, a qui interceptés les comunicacions d’un altre i a qui utilitzés artificis tècnics d’escolta, transmissió, enregistrament o reproducció del so o la imatge o de qualsevol altre senyal de comunicació, en tots els casos sense el seu consentiment i amb la finalitat de descobrir els seus secrets o vulnerar la seva intimitat. Es tracta de conductes diferents que no precisen que l’autor arribi a aconseguir la finalitat perseguida. En els dos primers casos requereix no obstant això un acte d’apoderament o d’intercepció efectius, mentre que en el supòsit d’utilització d’artificis n’hi ha prou amb la creació del perill que suposa el seu ús amb les finalitats expressades per a la consumació de la infracció penal. També sanciona “a qui, sense estar autoritzat, s’apoderi, en perjudici de tercer, de dades reservades de caràcter personal o familiar d’un altre, que es trobin registrats en fitxers o suports informàtics, electrònics o telemàtics, o en qualsevol altre tipus d’arxiu o registre públic o privat, així com a qui simplement accedeixi a ells per qualsevol mitjà sense estar autoritzat i a qui els alteri o utilitzi en perjudici del titular de les dades o d’un tercer”. En el cas sentenciat pel Tribunal, es considera provat que “l’acusat va agafar el mòbil de la seva ex emmanillada per a aconseguir més informació i coneixement de la relació íntima que aquesta havia començat amb un tercer i després d’accionar-lo, al no tenir activada cap contrasenya o número PIN, va començar a llegir en veu alta els missatges conservats en dit terminal”. Estableix la STS de la Sala Segona de 21 de juny de 2016 que tal conducta integra el tipus de l’ article 197.1 CP argumentant que “la versatilitat tecnològica que han aconseguit els telèfons mòbils els converteix en eines indispensables en la vida quotidiana amb funcions múltiples, tant d’emmagatzematge de dades com de comunicació amb tercers, susceptibles d’afectar no només el secret a les comunicacions sinó també als drets a l’honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge, i fins i tot a la protecció de dades personals, la qual cosa implica que el paràmetre de control a projectar sobre la conducta d’accés a aquest instrument hagi de ser especialment rigorós”. Per tant, queda patent llavors que les converses mantingudes amb el nostre terminal telefònic en l’àmbit de la privacitat personal i que la seva vulneració constitueix un delicte penat pel Codi Penal. Contacteu-nos en cas d’haver patit una violació d’intimitat.

Advocats experts en dret bancari Girona
 |  In , , , ,

Novetats en les reclamacions per despeses hipotecàries

Avui 28/02/2018 heu sentit a parlar del conflicte entre entitats bancàries i consumidors que torna a omplir les pàgines dels diaris i telenotícies i que fa temps que porta cua, que no es altre que les despeses de formalització dels préstecs hipotecaris. Els bancs en el seu moment van obligar els consumidors a assumir les despeses de constitució de les hipoteques quan era el banc és el que els havia de pagar en la seva majoria. De quines despeses hipotecàries estem parlant? Factura del Registre de Propietat per a la inscripció de la hipoteca. Factura de la notaria corresponent a l’escriptura del préstec hipotecari. Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats al que es trobi subjecte l’escriptura hipotecària. Factura de la gestoria si la seva gestió era a petició del banc. Factura de taxació de l’immoble. Hem de tenir en compte que no és rellevant que el préstec hipotecari estigui pagat o no, es pot reclamar qualsevol tipus d’hipoteca. Les úniques condicions que influiran en la quantitat a rebre són l’any de constitució de la hipoteca i la ubicació de l’immoble ja que l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats varia segons la Comunitat Autònoma. La Sentència del 23 de desembre del 2015 del Tribunal Suprem va considerar nul·les les clàusules relatives a les despeses d’obertura de les hipoteques per considerar-les abusives, obligant al banc a restituir les quantitats doncs solament li beneficien a ell. Si bé la sentència fa referència específica a les hipoteques de l’entitat BBVA, la veritat és que en la pràctica totes les entitats bancàries compten amb clàusules molt similars i en totes es pot sol·licitar la nul·litat. Fruït d’aquest sentència, i amb l’aplicació posterior de la mateixa pels tribunals, va sorgir una disparitat de criteris molt gran en funció del territori. Aquest fet va portar a que es formulessin recursos de cassació al Tribunal Suprem dels quals, avui 28 de febrer de 2018, hem tingut notícies no del tot positives ja que el que hi havia en disputa per clarificar el criteri era Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats al que es trobi subjecte l’escriptura hipotecària, que suposa un gruix molt important del total de la transacció (actualment l’ITPAJD suposa el 10% del valor de compravenda de l’immoble i en termes globals de les despeses hipotecàries suposa un 75% del total a poder recuperar). La nota de la Sala Primera del Tribunal Suprem anunciant la sentència es prou clarificadora de quines son les intencions de l’alt Tribunal. Amb la finalitat de recuperar els diners, la principal acció a exercitar als tribunals és la nul·litat de les clàusules abusives. Les accions de nul·litat exercitades són imprescriptibles, és a dir, no caduquen; per això no és rellevant que el contracte de préstec segueixi vigent o estigui ja amortitzat. Així, la situació actual que tenim es que davant d’una demanda per despeses hipotecàries, a Girona, el Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Girona, que es el jutjat únic especialitzat per entendre d’aquests assumptes a la provincia de Girona, està considerant el següent: Impost d’Actes Jurídics Documentats. La nota de la Sala Civil d’avui 28/02/2018 i la posterior sentència creiem que no suposarà cap canvi en el criteri del jutjat, ja que aquest estava resolent que els obligats a pagar aquests impostos son els consumidors, en base a l’article 68 del Reial Decret que regula el Reglament de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, i per tant, aquests impostos seran a càrrec del consumidor. Despeses del registre de propietat. El Jutjat considera que en base al Reial Decret 1427/1989, els drets del Registrador es pagaran per aquell a favor dels quals s’inscriguin els drets, i per tant són les entitats bancàries les que han de fer-se càrrec d’aquestes despeses. Despeses del notari. El Jutge considera que el pagament dels aranzels del Notari regulats al Reial Decret 1426/1989 han de ser abonats a parts iguals. La base es la consideració que son ambdues les parts interessades en l’elevació a públic de l’escriptura. Despeses de gestoria. El Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Girona considera en tots els casos que les entitats bancàries son qui han de provar que han donat la informació deguda als consumidors per la seva condició, tal i com diu l’article 85 de la Llei General de Defensa dels Consumidors i Usuaris. El consumidor tenia dret a triar junt amb el banc la gestoria a qui encomanar l’encàrrec, o també podia refusar fer-ho a la que designés l’entitat bancària. Així, el jutge sentencia que aquestes despeses han de ser abonades pels bancs ja que van imposar al consumidor la seva gestió. Despeses de taxació. El jutjat està considerant que qui té interès en saber el valor de la finca es el banc, per constituir el dret d’hipoteca. A semblança amb les despeses de gestoria, el jutge considera que les entitats bancàries decidien sense permetre al client participar de l’elecció l’empresa taxadora. En definitiva, i a l’espera de tenir el text de la sentència a les nostres mans, aquesta no suposa en cap cas que no tinguem dret a recuperar uns diners que son nostres i que val la pena recuperar per ser una quantitat prou important. Consulteu-nos sense cap mena de compromís per recuperar allò pagat de més. La visita es gratuïta i us explicarem la nostra formula de pagament que en la majoria de casos us suposarà no haver de pagar res pels nostres serveis. Podeu contactar amb nosaltres aquí, al telèfon 644726282 o bé al correu electrònic info@mfadvocats  

investimentos-imoveis-660×330
 |  In , , ,

El Tribunal Suprem accelera la resolució per les clàusules IRPH

Just quan ens trobem en plena marea per les hipoteques amb clàusules sòl, en les quals des de la creació del jutjat únic provincial estem trobant que aquests jutjats estan començant a entrar en col•lapse per moments, la Sala civil del Tribunal Suprem ha respost a un recurs de cassació sobre nul•litat de la clàusula IRPH, d’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris d’un préstec hipotecari. S’ha anunciat en una providència del 28 de juny de 2017, en què s’acorda donar tractament preferent al recurs, donada la litigiositat que està generant, així com l’Acord sobre composició i funcionament de la Sala primera, en què s’acorda alterar l’ordre cronològic dels recursos que revelin la necessitat d’atendre amb rapidesa la funció unificadora que correspon al Tribunal Suprem. Rebem aquesta providència amb bones perspectives per als consumidors, principalment per aquells que estan afectats per una clàusula IRPH en les seves hipoteques, que podran veure el final a les seves reclamacions històriques per procedir a l’anul•lació de l’índex hipotecari IRPH i a la devolució dels interessos abonats de més durant la vida de la hipoteca. Entenem que l’índex IRPH és opac i manipulable per part de les entitats bancàries, que van promocionar l’ IRPH com un índex molt més estable que l’Euribor i que faria que els hipotecantes s’acabessin beneficiant de millors tipus d’interès, la qual cosa ha resultat ser just al contrari. La solució seria la que molts tribunals estan trobant en les seves sentències, que no és una altra que optar per l’índex substitutori que reflecteixen les escriptures d’hipoteca, que no és un altre que l’Euribor. La seva nul•litat podria ser un nou revés per a les entitats bancàries, ja que podria provocar noves provisions de fons per a les entitats bancàries quan encara no han sortit de la problemàtica de les clàusules sòl. Els càlculs parlen de més d’1 milió d’hipoteques afectades pel IRPH en tota Espanya, dels quals a Catalunya hi ha 300.000 hipoteques afectades. La Agència Catalana del Consum (ACC) va demanar a la Universitat Pompeu Fabra un informe sobre l’índex IRPH en el qual es recomana canviar aquest índex per l’euríbor. Esperem que el Tribunal Suprem dicti una sentència que unifiqui la jurisprudència, ja que són moltes les sentències que han declarat la nul•litat del IRPH, però amb diferent solució. Sou un dels afectats per una clàusula IRPH? Contacteu amb nosaltres i us assessorarem per recuperar allò que heu pagat de més i per obtenir un índex de referència de la vostra hipoteca més just.