Advocats experts en dret bancari Girona
 |  In , , , ,

Novetats en les reclamacions per despeses hipotecàries

Avui 28/02/2018 heu sentit a parlar del conflicte entre entitats bancàries i consumidors que torna a omplir les pàgines dels diaris i telenotícies i que fa temps que porta cua, que no es altre que les despeses de formalització dels préstecs hipotecaris. Els bancs en el seu moment van obligar els consumidors a assumir les despeses de constitució de les hipoteques quan era el banc és el que els havia de pagar en la seva majoria. De quines despeses hipotecàries estem parlant? Factura del Registre de Propietat per a la inscripció de la hipoteca. Factura de la notaria corresponent a l’escriptura del préstec hipotecari. Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats al que es trobi subjecte l’escriptura hipotecària. Factura de la gestoria si la seva gestió era a petició del banc. Factura de taxació de l’immoble. Hem de tenir en compte que no és rellevant que el préstec hipotecari estigui pagat o no, es pot reclamar qualsevol tipus d’hipoteca. Les úniques condicions que influiran en la quantitat a rebre són l’any de constitució de la hipoteca i la ubicació de l’immoble ja que l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats varia segons la Comunitat Autònoma. La Sentència del 23 de desembre del 2015 del Tribunal Suprem va considerar nul·les les clàusules relatives a les despeses d’obertura de les hipoteques per considerar-les abusives, obligant al banc a restituir les quantitats doncs solament li beneficien a ell. Si bé la sentència fa referència específica a les hipoteques de l’entitat BBVA, la veritat és que en la pràctica totes les entitats bancàries compten amb clàusules molt similars i en totes es pot sol·licitar la nul·litat. Fruït d’aquest sentència, i amb l’aplicació posterior de la mateixa pels tribunals, va sorgir una disparitat de criteris molt gran en funció del territori. Aquest fet va portar a que es formulessin recursos de cassació al Tribunal Suprem dels quals, avui 28 de febrer de 2018, hem tingut notícies no del tot positives ja que el que hi havia en disputa per clarificar el criteri era Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats al que es trobi subjecte l’escriptura hipotecària, que suposa un gruix molt important del total de la transacció (actualment l’ITPAJD suposa el 10% del valor de compravenda de l’immoble i en termes globals de les despeses hipotecàries suposa un 75% del total a poder recuperar). La nota de la Sala Primera del Tribunal Suprem anunciant la sentència es prou clarificadora de quines son les intencions de l’alt Tribunal. Amb la finalitat de recuperar els diners, la principal acció a exercitar als tribunals és la nul·litat de les clàusules abusives. Les accions de nul·litat exercitades són imprescriptibles, és a dir, no caduquen; per això no és rellevant que el contracte de préstec segueixi vigent o estigui ja amortitzat. Així, la situació actual que tenim es que davant d’una demanda per despeses hipotecàries, a Girona, el Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Girona, que es el jutjat únic especialitzat per entendre d’aquests assumptes a la provincia de Girona, està considerant el següent: Impost d’Actes Jurídics Documentats. La nota de la Sala Civil d’avui 28/02/2018 i la posterior sentència creiem que no suposarà cap canvi en el criteri del jutjat, ja que aquest estava resolent que els obligats a pagar aquests impostos son els consumidors, en base a l’article 68 del Reial Decret que regula el Reglament de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, i per tant, aquests impostos seran a càrrec del consumidor. Despeses del registre de propietat. El Jutjat considera que en base al Reial Decret 1427/1989, els drets del Registrador es pagaran per aquell a favor dels quals s’inscriguin els drets, i per tant són les entitats bancàries les que han de fer-se càrrec d’aquestes despeses. Despeses del notari. El Jutge considera que el pagament dels aranzels del Notari regulats al Reial Decret 1426/1989 han de ser abonats a parts iguals. La base es la consideració que son ambdues les parts interessades en l’elevació a públic de l’escriptura. Despeses de gestoria. El Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Girona considera en tots els casos que les entitats bancàries son qui han de provar que han donat la informació deguda als consumidors per la seva condició, tal i com diu l’article 85 de la Llei General de Defensa dels Consumidors i Usuaris. El consumidor tenia dret a triar junt amb el banc la gestoria a qui encomanar l’encàrrec, o també podia refusar fer-ho a la que designés l’entitat bancària. Així, el jutge sentencia que aquestes despeses han de ser abonades pels bancs ja que van imposar al consumidor la seva gestió. Despeses de taxació. El jutjat està considerant que qui té interès en saber el valor de la finca es el banc, per constituir el dret d’hipoteca. A semblança amb les despeses de gestoria, el jutge considera que les entitats bancàries decidien sense permetre al client participar de l’elecció l’empresa taxadora. En definitiva, i a l’espera de tenir el text de la sentència a les nostres mans, aquesta no suposa en cap cas que no tinguem dret a recuperar uns diners que son nostres i que val la pena recuperar per ser una quantitat prou important. Consulteu-nos sense cap mena de compromís per recuperar allò pagat de més. La visita es gratuïta i us explicarem la nostra formula de pagament que en la majoria de casos us suposarà no haver de pagar res pels nostres serveis. Podeu contactar amb nosaltres aquí, al telèfon 644726282 o bé al correu electrònic info@mfadvocats  

investimentos-imoveis-660×330
 |  In , ,

El Tribunal Constitucional estableix finalment el criteri respecte les plusvàlues

El Tribunal Constitucional ha dictat una recent sentència amb data 11 de maig, que encara no ha sigut publicada al BOE, en la qual declara inconstitucionals i nuls determinats articles de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, en relació a la plusvàlua, però únicament en determinats supòsits, que són aquells en els quals s’han produït situacions en les quals no ha existit un increment de valor en la transmissió. Aquesta sentència sobre plusvàlues segueix la mateixa línia d’una altra anterior del mateix Tribunal que es referia al territori foral de Guipuzkoa, i de la qual us havíem parlat anteriorment https://mfadvocats.com/tribunal-constitucional-anul%C2%B7la-la-plusvalua-municipal-la-venta-dimmobles-amb-perdues/, si bé la importància d’aquesta nova sentència es que ja és aplicable a tot l’àmbit nacional. Tal com indica la sentència, l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys (conegut com a plusvàlua) no és, amb caràcter general, inconstitucional. Tan sols ho és en “aquells supòsits en els quals se sotmet a tributació situacions inexpresivas de capacitat econòmica, això és, aquelles que no presenten augment del valor del terreny al moment de la transmissió”. En aquest sentit, ha estat declarada inconstitucional la seva aplicació a determinats casos, que són aquells en els quals l’immoble no ha experimentat un increment de valor per la seva transmissió. Hem de tenir present que la nostra Llei d’Hisendes Locals, en el seu article 104 estableix que aquest impost grava l’increment de valor que experimentin els immobles, que es posa de manifest a conseqüència de la seva transmissió. No obstant això, a l’hora de realitzar el càlcul de l’impost, es té en compte el valor cadastral del sòl i el nombre d’anys que hàgim tingut el bé i es multiplica per un coeficient, de manera que el resultat és sempre a pagar. No obstant això, no sempre el fet d’haver estat titular d’un terreny durant un període de temps ha suposat automàticament un increment de valor del mateix. Existeixen transmissions, valgui com a exemple moltes que han tingut lloc amb motiu de la crisi dels últims anys, en les quals el valor de venda ha estat inferior al valor de compra. També en les dacions en pagament o execucions d’hipoteca, ja que el valor de transmissió de l’immoble sol baixar de forma substancial. Si bé per als casos de dació en pagament o execució hipotecària ja s’havia establert una exempció del pagament d’aquest impost en el Reial decret-Llei 8/2014, de 4 de juliol, aquesta no beneficia a tots els immobles. Segones residències, locals o oficines han hagut de pagar l’impost, encara que la transmissió s’hagi produït per no pagar la hipoteca, ja que el Reial decret empara únicament a l’habitatge habitual i no en tots els casos. Cal tenir en compte que el termini de prescripció, és a dir, el termini en el que podem reclamar la devolució del pagat per aquest impost, es en cas que la transmissió s’hagi produït en els darrers 4 anys. Si és anterior, estaria prescrit. Pel que fa a les herències i donacions, un altre dubte freqüent que s’està manifestant és la possibilitat de reclamar en aquells casos en què el pagament de la plusvàlua es degui a una herència o donació. Val a dir que, en aquests casos, cal tenir en compte les mateixes regles que si es produeix una compravenda, i hem de fixar-nos en el valor que figura en l’escriptura adquisició de l’habitatge i en el valor que se li ha donat en la de transmissió, ja que aquests valors seran el que determinin si podem a reclamar. En qualsevol cas, en la situació actual, no podem deixar d’efectuar el pagament, encara que reclamem després la seva devolució. Podem trobar-nos en l’escenari que s’estableixi un protocol de reclamació unificat per a tots els Ajuntaments per a contribuents que reuneixin els requisits que consistirà en un escrit de sol·licitud de l’import abonat, d’acord amb aquesta sentència. A MF Advocats recomanem la reclamació de la plusvàlua. Serà indispensable que un advocat estudiï si es reuneixen els requisits i realitzi la reclamació en el seu nom. Consulti’ns! A MF Advocats li gestionarem el procés des de l’inici fins al final.  

home-167734_960_720
 |  In , , , , ,

Anàlisi del Reial Decret del govern de mesures urgents de protecció dels consumidors en matèria de clàusules sòl

Finalment, el govern va publicar el passat dissabte el famós Reial Decret de mesures urgents «de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl«, text del qual podeu trobar pitjant aquí. El mateix dia en el qual el Govern va aprovar definitivament el Reial Decret amb el qual es creava un sistema extrajudicial per solucionar de forma ràpida les devolucions del cobrat de més per aquest concepte, la majoria de bancs espanyols van obtenir guanys significatius en la borsa. Es casualitat? Nosaltres creiem que no, en absolut. Tot seguit, us fem un resum d’aquells temes més controvertits del text. Com informaran els bancs als seus clients? El text és ambigu quant a les obligacions dels bancs a l’hora d’avisar als seus clients amb CLÀUSULA SÒL en les seves hipoteques, o que les haguessin tingut en algun moment. De fet, l’article 3 no aclareix aquest punt: “Les entitats de crèdit hauran de garantir que aquest sistema de reclamació és conegut per tots els consumidors que tinguessin incloses clàusula sòl en el seu préstec hipotecari.” Com ho faran? Encara que l’article anterior no és gens concret, la disposició addicional primera aclareix les seves obligacions. Els bancs hauran d’informar de les possibilitats de reclamar i de l’existència d’una oficina de gestió per resoldre aquesta qüestió a les seves pàgines webs i a totes les seves oficines. Així, el text no obliga a utilitzar altres mètodes com l’enviament de cartes a tots els afectats, tal i com estipulava l’esborrany del Reial Decret. Què passa si el banc considera que no ha de retornar res? Bàsicament, res, i aquí ve la gran trampa del Reial Decret. L’entitat bancària guanya temps mentre es realitza el tràmit de la reclamació extrajudicial i abans que el client pugui anar a judici. El Reial Decret-Llei no estableix cap tipus de sanció ni obligació cap a les entitats bancàries que no formulin la oferta. Encara que el text estableix que aquest mecanisme és obligatori per a les entitats, no ho és en realitat. Només estan obligats a iniciar el tràmit, però no pas a fer oferta o a pagar. Davant d’una reclamació, els bancs tenen tres opcions: Si consideren que han de retornar allò cobrat de més, enviaran al client el càlcul inclosos interessos de demora i si aquest l’aprova i li paguen, s’acaba el procediment de forma satisfactòria. En aquest cas, poden pactar devolucions d’un altre tipus, com minorant el que queda per pagar de la hipoteca o oferint altres productes, que haurà de valorar econòmicament i el client haurà d’acceptar per separat i de forma manuscrita. Si consideren que les seves clàusules no van ser abusives (com és el cas del Banc Sabadell, per exemple) poden respondre justificant per què creuen que no ho són d’abusives. Per tant, no inclouran el càlcul, perquè consideren que no hi han cobrat de més. Aquesta comunicació posaria fi al procediment i el client podria anar a judici. En aquest cas, no hauran de fer el càlcul d’allò a retornar. Aquí la banca va pressionar molt per no haver de fer-ho, i no facilitar la feina als consumidors que descontents, volguessin anar als tribunals. No fer res. Encara que aquesta possibilitat no està establerta de forma explícita, sí ho està que el tràmit de tres mesos finalitza si el banc no dóna resposta a una reclamació. Això sí, durant aquests tres mesos, mentre està a l’espera, el consumidor no pot acudir als tribunals. Així, si els bancs volen evitar retornar les quantitats cobrades per aquest procediment, com sembla que determinades entitats volen fer per no considerar-les abusives les seves clàusules, el que suposa el Reial Decret Llei es que les entitats guanyin temps. En total, quatre mesos des de la publicació del Reial Decret. El mes que els dóna el Govern entitats per engegar el procediment i l’oficina per atendre aquestes reclamacions, i els tres mesos de termini per tramitar-les. Quines hipoteques estan afectades? La norma no exclou hipoteques ja pagades ni dóna dates des de les quals s’aplica. Això sí, parla que afectarà a determinades hipoteques que inclouen clàusules sòl. Com sabem si estem afectats? La norma, en la seva exposició de motius, remet a la sentència del Tribunal Suprem, centrades en la falta de transparència i d’informació sobre els efectes de les mateixes clàusules. Amb la finalitat de determinar si la clàusula sòl està inclosa en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reial Decret Llei, es consideren com a criteris a destacar, entre d’altres, els establerts en la citada sentència del Tribunal Suprem núm. 241/2013: la creació de l’aparença d’un contracte de préstec a interès variable en el qual les oscil·lacions a la baixa de l’índex de referència, repercutiran en una disminució del preu del diner; la falta d’informació suficient que es tracta d’un element definitori de l’objecte principal del contracte; la creació de l’aparença que el sòl té com a contraprestació la fixació d’un sostre; la seva eventual ubicació entre una aclaparant quantitat de dades entre els quals queden emmascarades i que dilueixen l’atenció del consumidor; l’absència de simulacions d’escenaris diversos, relacionats amb el comportament raonablement previsible del tipus d’interès al moment de contractar, en fase precontractual; la inexistència d’advertiment previ clar i comprensible sobre el cost comparatiu amb altres productes de la pròpia entitat. En el procediment extrajudicial, seran els propis bancs els qui valorin si les seves hipoteques entren en aquests paràmetres. Si el client va als tribunals, serà el jutge el que ho decideixi. Qui formarà part de l’òrgan de seguiment? De moment, no es coneixen els detalls. El Govern haurà de desenvolupar ara la seva composició i funcions. L’única cosa que deixa clar el document que va entrar en vigor ahir avui és que comptarà amb la participació de representants dels consumidors (alguns, com FACUA, ja han avançat que no hi participaran)  i de l’advocacia, però no sabem ni quants ni en quin percentatge ni com seran triats. Haurà d’emetre un informe semestral sobre el seguiment i control de l’aplicació d’aquest mètode de reclamació. Encara que el text no

hipoteca-casa-prefabricada
 |  In , ,

Es recomanable fer amortitzacions anticipades dels préstecs hipotecaris?

Una de les principals preocupacions de les famílies sempre es la gestió de la seva economia, i aquí sempre trobem com a problema principal el pagament de la hipoteca. Normalment sorgeix un dubte respecte la hipoteca, que no es altre que la idoneïtat o no d’utilitzar els estalvis per a l’amortització anticipada del préstec hipotecari. Quan aconsegueixes estalviar una certa quantitat de diners, un dels primers desitjos que tenim acostuma a ser el de fer baixar el nostre deute i per tant, pensem en l’amortització d’una part del préstec hipotecari, per aconseguir avançar el seu termini de finalització o reduir les quotes del mateix. No obstant això, abans de realitzar aquesta operació, cal considerar una sèrie d’aspectes per detectar si aquesta és la millor opció o al contrari, es preferible dedicar els estalvis a altres operacions, com pot ser la inversió. Tot seguit us fem un llistat dels principals avantatges i inconvenients que sorgeixen de l’amortització anticipada del préstec hipotecari: Avantatges Aconseguir avançar la finalització del préstec i reduir el nivell d’endeutament amb entitats financeres. Rebaixar deutes sempre es interessant ja que no només estaràs reduint el deute, sinó que a més estaràs incrementant les possibilitats d’obtenir un nou finançament en el futur per realitzar altres operacions, com pagar els estudis dels fills, un cotxe nou, una segona residència. Reduir la influència en l’economia familiar de les variacions en els tipus d’interès. Tots recordem temps no tant llunyans on les economies familiar van trontollar degut a que la majoria de préstecs hipotecaris formalitzats ho són a un tipus d’interès variable. En l’actualitat els tipus d’interès, i concretament el de l’índex de referència, l’Euribor, es troben a mínims històrics. Això suposa que els interessos que s’estan pagant en l’actualitat són mínims. Es de preveure que en un futur no excessivament llunyà els tipus d’interès tornin a pujar, i per tant, cal estar a l’aguait de si existeixen previsions que es pugui produir un increment en el tipus d’interès de referència. En aquest cas caldria reduir el préstec tot el possible. Inconvenients  Reducció dels beneficis fiscals. En cas que hagis adquirit el teu habitatge abans de l’any 2013 i decideixis amortitzar part del teu deute, o la seva totalitat, has de tenir present que això suposarà una reducció dels teus beneficis fiscals en la declaració de l’IRPF. No cobrir altres deutes amb un tipus d’interès més alt. Els préstecs hipotecaris tenen uns tipus d’interès molt més baixos que no pas els préstecs personals. Es per això que es recomanable que, si a més de la hipoteca tens altres deutes, com siguin préstecs personals o deutes a través de targetes de crèdit, serà preferible que amortitzis primer aquests últims, ja que els interessos poden arribar a ser deu vegades superiors com a mínim. Pagament de comissions d’amortització anticipada del préstec hipotecari. En cas que calgui fer front a una comissió per cancel·lació total o parcial de la hipoteca, caldrà analitzar si realment és aconsellable reduir la hipoteca o en canvi fer front a les quotes conforme als terminis establerts. Normalment es tracta de comissions en tants per cent, i també en moltes ocasions es tractarà de clàusules de dubtosa transparència on ens voldran fer pagar més del que diu la llei. Per tot això, us recomanem que busqueu assessorament especialitzat abans de fer aquestes operacions. No dubteu a consultar-nos!